Catalanas

Ulls blaus i transparents com les aigües del Mediterrani o marrons amb la puresa del ambre que regalima dels arbres antics que dormen en el cor de la vall. Cabells on bufa la Tramuntana i on descansa la brisa dels vents calents del Sud. Pell blanca que sospira per el sol de la muntanya i que es sembla a la sorra de les platges de la Costa Brava o daurada com les platges del Sud, a prop del Delta. Noias amb esperit lliure i inquiet, gràcia que només es troba en els joncs i en les flors de las muntanyes. Dones amb un llegat que ensenyar, el llegat que les generacions els van deixar en herència, donas catalanas de llengua antiga i sonora, on hi ha els cançons del Sol-Solet i d’en Joan Petit i on el vent, la pluja i les ones es conjugan amb les cants dels monjos en las velles abadies, amb el só del silenci abans de la alborada...