uiiiiiiiii ara mateix voldrìa sortir al carrer, emplenarme del vent de la nit, mirarme en un mirall de lluna i desprès, assegut en un clavegueram fred, deixar que la boira surtès del bosc antic, adormit per sempre al caliu del temp. Però no puc: estic mal de la esquena, vinc de treballar moltes hores, soc un mortal com tots però encara m'envolta el somni de deixarme anar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Apura, que la entropia aumenta