Ulls com un pou plé d'el suc d'olives i raïms
Vents que amb la llengüa d'en Ramón Llull acaban al Llobregat
Aïgues que m'en deixan sec, adormit i trist com la plana d'el Mediterrani al invern
Deixo el Tramontá bufar
I tanco els ulls, mentres els cels cauen al pis i la resta dels móns q'es van a inventar dormen