Molt m'hauria agradat

Molt m 'hauria agradat
de ser el teu amant sol.lícit
estar el teu amant sol.lícit
resseguint des del matí a la nit
els moviments del teu cor
el petit indici de qualsevol caprici teu
em pense que he nascut per a estimar-te així
podría ser el teu pare
si ens ateníem a unes dades
però impensadament em fa florir
un sentiment mortal d'amor,
de vegades em pense que ho has endevinat
i de vegades et recorde dèspota
tremolós el meu cor de perdre el teu afecte,
pot ser he esdevingut indigne,
indigne i tot, t'estime
surts esvelta i et veig amb els ulls complaguts
entre el pare que podria ser i el amant que mai no he de ser
deixa'm que et mire, deixa'm participar
per més que siga mínimament,
d'aquesta teua torbadora intimitat
aquest fil que em sosté agafat a la vida
ets ja l'únic que em resta.

(V. Andrés Estellés, Les pedres de l'àmfora, 1978)